No es que sepa alemán, pero la curiosidad me hizo intentar traducir esa frase por tratarse de una forma, digamos curiosa, de abordar dicho tema.
Un día antes, la mayoría de diarios nacionales ofrecían un frame del video que ETA había mandado a la BBC. Es un claro ejemplo de como a veces un fotograma televisivo se convierte en la única imagen válida ante la imposibilidad de conseguir una fotografía.
Vale la pena visitar la entrada dedicada a esta imagen en el blog "Mesa de Luz", del editor gráfico del diario "Público" José Pujol.
En ella analiza como han cambiado las distintas formas de proceder visualmente a través de los diversos comunicados realizados por ETA.
No és just analitzar la posada en escena i tècnica d'un video com si es tractés d'una foto i prou, i quedar-se tan ample, ja que en aquest cas el primordial és el comunicat i prescindir del so de la veu que ens parla, ni comentar que la utilització de la veu (en aquest cas) d'una dona no deu ser gens casual, és escapçar-lo de mala manera. La gràcia del video per sobre la fotografia és aquesta i més: La imatge, més so, més moviment(i el so pot ser més important que tot lo altre). I sort d'internet (i també gràcies a la subtitulació) que podem accedir a aquests documents ja que en general, en la TV, també ho escapcen (manipulen) sense que arribem a sentir el so original, justament la part prioritària i el document queda intencionadament coix. És una critica al que comenta el del diari "Publico", però m'ha semblat més interessant participar en el teu post per la manca d'altres comentaris. Salut.
ResponderEliminari afegeixo que a la policia també li ha semblat molt important l'anàlisi de la veu com per identificar ràpidament a la persona que parla. Si haguessin distorsionat la veu potser el video seria més coherent amb tota la posada escènica per lo cutre, però no, van decidir deixar aquella veu neta i directa, punyent i a més molt interessant.
ResponderEliminar... de res.
ResponderEliminar